Yazd

Aquesta ciutat enmig del desert ens ha captivat... Ja sigui per la sensacio d'oasis que ens ha produit el Silk Road Hotel amb el seu pati on compartir experiencies amb els demes viatgers, ja sigui pels seus carrerons estrets i laberintics tots de color de fang que t'envolten d'una especial calma, ja sigui per l'ambient tranquil i relaxat de la seva gent, pero sobretot per la gent que hem conegut alla.
Han estat uns dies de descans despres dels dies a la carretera, de tornar a fer vida social i poder compartir experiencies amb la gent, de poder passejar tranquilament i descobrir plats iranians i sobretot de descansar.

L'hotel esta al costat de la Jame Mosque, impressionant i al mig del centre historic, on totes les cases estan recobertes de una barreja de fang i palla, que li dona un color molt particular.

Jame Mosque( mesquita del divendres)

Yazd

Es increible el domini que te aquesta gent de la llum, com aprofiten la llum natural per iluminar totes les estances de la casa i inclus aprofiten el vent per refrigerar les cases, els diposits d'aigua i de gra... hi ha molt saviesa popular posada al servei de l'arquitectura en aquest pais tan arid... Tambe es increible la visita que vam realitzar al museu de l'aigua de Yazd, on vam veure tambe com, mitjansant canalitzacions subterranies aconseguien tenir aigua corrent a tot el poble provinent de les muntanyes. Tambe vam poder gaudir de la visita a les torres del silenci, lloc on es duein a terme els rites funeraris de la religio zoroastra (no se si s'escriu aixi en catala) amb unes vistes increibles de la ciutat.
Hem sabut que aqui a l'Iran tot i ser una republica islamica, hi ha unes minories bastant protegides, d'altres religions (cristiana, jueva, zoroastra, etc) que eren al territori molt abans que l'islam i per tant tenen certs privilegis i/o proteccio. Tot molt curios...

Torres del silenci i les vistes que s'hi veuen

Un altra de les sorpreses va ser la coincidencia de la visita del president Ahmadineyad a la ciutat de Yazd, ja que en pocs mesos hi ha eleccions. La ciutat es va paralitzar i es van volcar a veure el lider del pais. Vam presenciar part del miting i impresionava veure la multitut i com els esperonava... Tot ultra vigilat per l'excercit, era com una zona sitiada. La veritat es que va ser un espectacle molt extrany i intens... dificil de descriure i mes amb el que vam anar coneixent despres.

En plena campanya electoral...

La sempre present paraula sagrada...

Pero el record que mes guardarem de Yazd ha estat la gent que hem conegut i que d'alguna manera o altra estan viatjant tambe pel pais. Ens van captivar el Tom, la Lea i el Quilab, una parella francesa que viatjaven amb el seu gos per tota l'Asia Central a peu, autostop, tren, el que sorgis. Va ser molt reconfortant coneixer la seva forma d'entendre la vida i vam passar moments molt divertits junts, tot i que la despedida va ser trista. Per cert, ens van ajudar a netejar be el fogo, per tant tot solucionat!

Tambe un especial record pel Benham, el fotograf Irania-holandes que es va exiliar a holanda fa 22 anys, quan nomes en tenia 8, amb sa mare isa germana en plena guerra Iran-Irak i ha tornat a coneixer la seva familia i el seu passat. Ell ens va explicar com funciona aquest pais i tot el que no es veu a la superficie... Tambe hi vam tenir converses molt interessants sobre tot plegat, un grat descobriment que ens ha invitat a visitar-lo de cami a Hamadan i passar algun dia alla amb ell i la seva familia. La veritat es que han estat uns dies intensos (crec que he fet mes practica de gabatxo que mai) pero relaxats que ens han deixat un dols record de Yazd.

Quilab, Lea i Tom abans de marxar... Bonne route et merci pour tout!