Esfahan - Arak

Temps de tornar a la carretera... un cop els passaports ja van tenir l'extensio del visat que ens permetria arribar amb temps a la frontera,de despedir-nos de la Fati, l'Ahmed, etc i amb el Wouter de nou company de viatge.

Despedida a Esfahan

La cosa va comensar forsa traqnuila, despres de dies parats, les cames ho noten... A mes, acostumats l'un al ritme de l'altre, al afegir un nou integrant del grup, s'han de tornar a restablir els ritmes... Va ser divertit compartir el primer dia en una especie de granja abandonada amb el Wouter, era el primer dia per ell que acampava en algun lloc deshabitat... I aquest cop casi teniem una habitacio per cadascu, cuina, bany, pou... tot un luxe.

El palau particular

Parada per recuperar forces

El dia seguent va comensar tot blanc, despres d'una nit molt freda i despres de la parada de rigor per esmorzar, ens hi vam posar amb ganes... El paisatge anava canviant forsa i ens vam trobar envoltats de muntanyes nevades a tots dos costats. Vam parar a menjar a un petit poble on vam menjar un bon plat d'arros amb llenties i inclus vam poder assabentar-nos dels resultats de la lliga...

Les muntanyes de neu que ens han acompanyat

Quan ens hi vam tornar a posar, una tormenta de neu ens va fer recular i tornar a l'escalfor del restaurant... moment en que el Wouter va voler consultar la data d'expiracio del seu visat... pero no va poder, ja que se l'havia deixat a Esfahan, a la recepcio de l'hotel... pam, la primera al front! Passat el baixon inicial, decidim que passarem la nit en aquest poble i l'endema, el Wouter tornara cap a Esfahan a recollir el visat i demanar l'extensio i nosaltres seguirem cap a Arak. De totes formes a ell li feia gracia passar per Teheran, cosa que nosaltres no tenim intencio. Despres de alguns ıntents fallits podem trobar un lloc per dormir els tres i passar l última nit junts.
El mati següent ens despedim d'ell i ens possem cami cap a l'oest. Encara no ho sabem pero sera el dia que creuarem els ports de montanya mes grans fins el moment... 2700 metres. El paisatge que ens rodeja es espectacular ja que un cop passat la neu i les grans muntanyes ens retrobem amb el verd... que feia molts dies qeu no veiem...

Mes neu, mes pıcs a l'horitzo

Travessem alguns llocs increibles cıutats entre montanyes, baixades inacabables, ruınes on podem passar la nit i poder observar la sortıda del sol, passem per la ciutat on va neixer l'Imam Khomeini... En un parell de dies on fem un parell de les etapes mes llargues del viatge, recuperem el temps perdut. Travessem les muntanyes fins a dıvısar la plana on esta situada la ciutat d'Arak. L'arrıbada a la ciutat es fa dura, pero els entrepans que per fi podem menjar ja dins la ciutat ens recuperen de cop.

El poble de naixement de l'Iman Khomeni