Dintre les casesde Kandovan, excavades a les roques volcaniques. A la foto la Dominique i el Matt i el Davoud.
Arribant a Jolfa, a la frontera amb Azerbadjan amb la Dominique. El pas per baixar fins a la zona froterera va resultar molt ventós i amb unes baixades increibles... ens va fer pensar en com seria fer la carretera en bici...
Enter les grans valls desoladores de la regio, pots trobar algunes agradables sorpreses com aquesta petita capella... es interessant trobar-se a l'Iran restes del passat cristia de la regio.
I encara mes espectacular trobar-se amb la esglesia de St. Stephanus que conserva tot el claustre i edificis adjacents.
El dia en que vam deixar l'hospıtal, amb el sempre present Davoud, acompanyant-nos en tot moment i el Nazeer, el company d'habitacio del Matt a l'hospital, que ens va acompanyar tots aquests dies amb les seves histories dels temps que havia passat a America, les seves cançons i la seva familia sempre ajudant-nos en tot (A lot of energy for your recovery and your family recovery big hug from us!!).
El resultat de l'accident... la forquilla de la bici va quedar com el braç...
L'Ibhraim i la seva familia, que ens van acollir a casa seva just sortint de l'hospital. Per nosaltres va ser un plaer poder compartir un dinar amb una familia Iraniana i coneixer com es la realitat dintre una casa. (Thank you so much Ibhraim, ıt was a pleasure to share time with you in your place and to know your nice family. Bıg hug form us!)
El bus que ens va portar fins a Orumyeh, ultima parada d'Iran. Les bicis viatjaven en primera classe
La frontera amb Turquia... mirant el pais que deixavem enrrere. A dalt els omnipresents Imans donant la ''benvinguda'', tot força tetric...
Primera nit a Turquia, a les platges del llac Van. Ens vam llevar amb aquest paisatge nevat...
Mare meva, quantes aventures, déu ni do!! Com estàs tu, millor, ja? ei, aquest viatge és com una peli!!! Ja teníem mono del capítol que ens faltava llegir! Molt ànims i endavant amb l'aventura!!!
ResponEliminaÀnims!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaCom esteu que fa dies que no escrius????
Espero que bé.
Salut!
Hola!!
ResponEliminaSento haver deixat el blog una mica desolador... pero prometo en els proxims dies posar-lo al dia...
Merci a tots per animar-me a continuar-lo.
un abraçada a tots ja desde la Europa occidental...