Flashback III - Per la regio de Van

I aqui l'ultim flashback abans d'Istanbul...
Vam passar uns dies amb el Tom i la Lea pels voltants del llac Van, a l'Est de la Turquia... Va ser una petita mostra del que no podriem veure amb la bici, pero va ser molt agradable descobrir aquesta part del Kurdistan turc. Vam quedar fascinats per l'hospitalitat de la gent de la regio que estaven encantats de veure estrangers a la zona. Despres de passar la nit al costat de llac i visitar les ruines del castell de Van, ens va tocar esperar a l'arribada del ferry, que ens portaria a l'altra riba. El problema es que el ferry havia de portar el tren que sortiria cap a Iran i per tant ens va tocar esperar fins casi mitja nit, moment que vam aprofitar per pendre la primera cervesa desde feia moooolt de temps...

Primera cervesa despres de l'Iran...

DEscarregant el tren del ferry amb el que vam creuar el llac de Van

Quan per fi vam poder creuar el llac de nit, ens vam trobar a l'altre costat amb la grata sorpresa de poder utilitzar el tren per arribar fins a tatvan, viatjant en un vago descobert i fins i tot entrant a la cabina del conductor... Turquia anava esdevinguent el pais on tot es possible!!

Fent autostop al tren... cada cop teniem mes clar que turquia es el lloc on tot es possible...

Fins i tot entrar a la cabina del conductor i parlar de futbol mentre ens apropavem a Tatvan

Un cop a Tatvan ens vam dirigir cami de Ahlat, un cop haviem deixat les bicis i part de l'equipatge a l'estacio on al cap d'una setmana agafariem el tren fins a Istanbul. Entre caminant i l'autostop ens vam aturar a una zona increible, on vam poder acampar al costat del llac i vam descobrir l'hospitalitat enorme dels kurds. vam haver de refusar masses invitacions per passar la nit o compartir un sopar... increible!

O acampar al costat del llac amb aquesta vista impressionant al despertar-se

O rebre la visita dels pescadors i dinar un gran cubell de peixos frescos

Rebent la visita dels pastors dels voltants... que ens va acollir com enlloc.

Intentant cuinar els peixos...al final vam trobar la forma de coure'ls

Fins i tot vam poder tastar la llet de cabra directament acabada de munyir

Seguiem sent l'atraccio en cada lloc de chai que entravem

Acampant a les runes de la fortificacio d'Ahlat.

Vam estar uns dies visitant Ahlat i els seus voltants, acampant en runes, cases dins la pedra, campings abandonats...

Visitant el cemetiri de l'edat mitja d'Ahlat

Okupant un antic camping... i dormint a la taula de billar!

Acampant sobre unes cases excavades a la roca, vistes precioses

Els nens ja s'entrenen...

I finalment, va arribar el dia d'agafar el tren que ens portaria cap a Istanbul. Van ser uns dies increibles al costat del Tom i la Lea. Va ser tot una experiencia compartir amb ells part del seu viatge i la seva forma de viatjar. El nostre cami es va separar a la Capadocia on ells van aturar-se per continuar el seu particular viatge. Merci beacoup et a revoir!

El VanGolu Expressi, que ens portaria cap a Istanbul, creuant tota Turquia.

Instal.lant-nos al compartiment pels dos dies de viatge que ens esperaven

Vistes de Turquia... va ser increible poder veure d'aprop tot el pais, llastima que no desde la bici.

Flashback II - de Tabriz a Van

I despres de fer la recapitulació dels ultims dies de bici a Iran, aqui venen les fotos del que va ser el periple despres de l'accident. Per tant aqui tenıu un petit recull dels dies que vam passar a Tabriz: entre l'hospital, l'excursió a Jolfa i Kandovan que vam fer amb la Dominique i que ens va permetre coneixer el Davoud, el que va ser el nostre angel de la guarda en tots els dificils moments passats a Tabriz despres de l'accident; l'arribada del Tom i la Lea i el viatge amb autocar fins a Van que ens va permetre creuar la frontera amb Turquia.

Dintre les casesde Kandovan, excavades a les roques volcaniques. A la foto la Dominique i el Matt i el Davoud.

Arribant a Jolfa, a la frontera amb Azerbadjan amb la Dominique. El pas per baixar fins a la zona froterera va resultar molt ventós i amb unes baixades increibles... ens va fer pensar en com seria fer la carretera en bici...

Paissatge absolutament desolador pero amb un encant especial. Fa fredor nomes de pensar en com devia ser en l'epoca que aquesta era la forntera amb la ex-URSS. Encara es pot percebre el tel.ló d'acer...

Enter les grans valls desoladores de la regio, pots trobar algunes agradables sorpreses com aquesta petita capella... es interessant trobar-se a l'Iran restes del passat cristia de la regio.

I encara mes espectacular trobar-se amb la esglesia de St. Stephanus que conserva tot el claustre i edificis adjacents.

El dia en que vam deixar l'hospıtal, amb el sempre present Davoud, acompanyant-nos en tot moment i el Nazeer, el company d'habitacio del Matt a l'hospital, que ens va acompanyar tots aquests dies amb les seves histories dels temps que havia passat a America, les seves cançons i la seva familia sempre ajudant-nos en tot (A lot of energy for your recovery and your family recovery big hug from us!!).

El resultat de l'accident... la forquilla de la bici va quedar com el braç...

L'Ibhraim i la seva familia, que ens van acollir a casa seva just sortint de l'hospital. Per nosaltres va ser un plaer poder compartir un dinar amb una familia Iraniana i coneixer com es la realitat dintre una casa. (Thank you so much Ibhraim, ıt was a pleasure to share time with you in your place and to know your nice family. Bıg hug form us!)

Recuperant energia a base de hamburguesses completes a Tabriz... Pels curiosos, no es cervesa sino un sustitutiu sense alcohol que pots trobar en els mes variats gustos

El bus que ens va portar fins a Orumyeh, ultima parada d'Iran. Les bicis viatjaven en primera classe

La frontera amb Turquia... mirant el pais que deixavem enrrere. A dalt els omnipresents Imans donant la ''benvinguda'', tot força tetric...

Primera nit a Turquia, a les platges del llac Van. Ens vam llevar amb aquest paisatge nevat...

Flashback

Algunes fotografies dels ultims dies que vam estar vıatjant sobre dos rodes per l'Iran. Desde l'estada a casa de la familia del Benham a Arak (really thank you for your hospitality, your interesting conversations and the great Jim Jarmusch afternoon!! C you in Barcelona), fıns els ultims moments de bicicleta pels paratges mes verds que haviem vist fins llavors (els unics en tot l'Iran) abans de patir l'accident, passsant per algunes fotos de Hamedan i les coves d'Ali Sadr. Son els testimonis de les que es van convertir en les ultimes etapes rodades fins al moment. Els ultims trams pel desert, les ultimes nits acampant a les cabanes abandonades de l'Iran, els ultims km amb el sempre present vent de ponent a la cara abans de que tot canvies...

Viatjant amb l'aprovacio dels mullahs

Els entrepans d'aquesta gent ens van salvar despres d'un dia molt dur per arrıbar fins a Arak

Sopar a casa de la familia del Benham on vam poder fer una petita demostracio de menjar iberic, amb una truita de patates i pa amb tomaquet.

Sols enmıg del no-res

una punxada de les sempre fiables Marathon XR (perque sempre hi ha l'excepcio que confirma la regla)

La plaça Iman Khomeişni de Hamedan, una raresa arquitectonica envoltada de muntanyes nevades.

fotos varies a Hamedan on vam trobar-nos amb un corvette, matricula de Texas!!

Pedalant per les coves d'Ali Sadr

ultim dia en bici

Aquest paissatges verds (per fi) van ser els ultims que vam veure desde el seıent de la bici... una ironia del desti

la vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida...

Hola a tots, fa dies que el blog no s'ha mogut... sento no haver pogut actualitzar-vos les coses que ens han anat passant aquests dies, pero una serie de contratemps ens han mantigut allunyats de la conexio a internet. Moltes coses han passat desde que deixavem Esfahan o Arak... Intentare recuperar les histories que han passat pel cami i incloure-les. De totes formes us poso al corrent de les ultimes novetats.
Ja deixat enrrere Arak i Hamedan i en direccio a Orumyeh, el Matt va patir un accident en un cami poc transitat amb una moto. La factura a priori va ser un fort cop al bras i el trencament de la forquilla de la bici. Vam poder desplasar-nos fıns a Tabriz, ciutat al nord de l'Iran, prop de la frontera amb Azerbadjan i en la ruta cap a Turquia, tota una aventura per si sola. Un cop alla vam passar un dia genial amb la Dominique visitant Jolfa i Khandoban -gracias por todo guapissima!- i vam tenir la sort que ens va presentar el Davoud, un guia genial i millor persona. Pero com el bras del Matt no millorava vam haver de fer una visita al Shohada Hospıtal d'on el matt ja no va sortir... Li van diagnosticar una fractura del os inferior de l'avantbras que necessitava cirurgia per assegurar-lo... Total que alla es vam descobrir que el que havia de ser una parada curta per recuperar-nos una mica es convertiria en un replantejament de tot el viatge... Aixo acompanyat d'alguna altra aventura va fer que gairebe toquessim fons... Pero alhora ens va permetre retrobar-nos un cop mes amb la gent de l'Iran i la seva hospitalitat que no van deixar que l'experiencia ens deixes nomes un gust amarg, tot al contrari.

Tansols un petit record per tots ells: comensant pel Davoud que ens va acompanyar en tots els pitjors moments i els va convertir en sencills, va ser com tenir un angel de la guarda particular. Tambe al Nazeer, tota la seva familia i amics pel suport a l'hospital, a l'Ibrahim ı familia pel dia genial que vam passar a casa seva i tambe per la resta de gent del staff del Shohada hospital i dels familiars dels altres pacients que ens van fer senir una mica mes aprop de casa.

L'experiencia tambe ens va permetre retrobar-nos amb un 'vells' amics del viatge... el Tom, la Lea i el Quilab de cami tambe cap a Europa. Retrobar-nos cares conegudes i amb la frescura que ens aporten ells va fer que carreguessim les piles de nou. L'operacio ja havia quedat enrrere i en 15 dies el matt ja podria retirar les venes del bras i els punts i comensar la rehabilitacio.

Despres de varies propostes ens vam decidir a creuar la frontera turca amb el Tom i la Lea fıns a Van, a l'Anatolia del sud-est (dins del Kurdistan turc) i passar uns dies amb ells abans de desplasar-nos a Istambul, lloc on aprofitariem per parar i recuperar el bras del Matt per tornar a la carretera un cop haguem recuperat el bras del Matt.

Aixi, vam creuar la frontera turca sobre un autobus amb les bicis al fons del portaequipatges del que seria l'ultim vehicle Irania que agafariem. Els dies als voltants del Vangolü han estat unes bones vacances per recuperar forces amb les muntanyes i la natura de fons, pero sobretot per compartir temps, somriures i experiencies amb ells... i com no, la primera cervesa!! Et encore un enorme merci pour avoır partage avec nous cette petit partie du votre voyage. Take care and a revoir a l'Europe!

I aixi hem arribat a Istambul despres de creuar en tren tota l'Anatolia, un viatge que no hem pogut fer en bicicleta aquest cop, pero que tambe ens ha maravellat desde el tren.
Ahir a la nit vam creuar la 'frontera' que separa el continent asiatic de l'europeu, el Bósfor. Pel Matt significa tornar a Europa despres de dos anys recorrent Asia...Tot i no haver-ho fet de la manera esperada ha estat un gran moment del viatge. Europa, ja som aqui!

Esfahan - Arak

Temps de tornar a la carretera... un cop els passaports ja van tenir l'extensio del visat que ens permetria arribar amb temps a la frontera,de despedir-nos de la Fati, l'Ahmed, etc i amb el Wouter de nou company de viatge.

Despedida a Esfahan

La cosa va comensar forsa traqnuila, despres de dies parats, les cames ho noten... A mes, acostumats l'un al ritme de l'altre, al afegir un nou integrant del grup, s'han de tornar a restablir els ritmes... Va ser divertit compartir el primer dia en una especie de granja abandonada amb el Wouter, era el primer dia per ell que acampava en algun lloc deshabitat... I aquest cop casi teniem una habitacio per cadascu, cuina, bany, pou... tot un luxe.

El palau particular

Parada per recuperar forces

El dia seguent va comensar tot blanc, despres d'una nit molt freda i despres de la parada de rigor per esmorzar, ens hi vam posar amb ganes... El paisatge anava canviant forsa i ens vam trobar envoltats de muntanyes nevades a tots dos costats. Vam parar a menjar a un petit poble on vam menjar un bon plat d'arros amb llenties i inclus vam poder assabentar-nos dels resultats de la lliga...

Les muntanyes de neu que ens han acompanyat

Quan ens hi vam tornar a posar, una tormenta de neu ens va fer recular i tornar a l'escalfor del restaurant... moment en que el Wouter va voler consultar la data d'expiracio del seu visat... pero no va poder, ja que se l'havia deixat a Esfahan, a la recepcio de l'hotel... pam, la primera al front! Passat el baixon inicial, decidim que passarem la nit en aquest poble i l'endema, el Wouter tornara cap a Esfahan a recollir el visat i demanar l'extensio i nosaltres seguirem cap a Arak. De totes formes a ell li feia gracia passar per Teheran, cosa que nosaltres no tenim intencio. Despres de alguns ıntents fallits podem trobar un lloc per dormir els tres i passar l última nit junts.
El mati següent ens despedim d'ell i ens possem cami cap a l'oest. Encara no ho sabem pero sera el dia que creuarem els ports de montanya mes grans fins el moment... 2700 metres. El paisatge que ens rodeja es espectacular ja que un cop passat la neu i les grans muntanyes ens retrobem amb el verd... que feia molts dies qeu no veiem...

Mes neu, mes pıcs a l'horitzo

Travessem alguns llocs increibles cıutats entre montanyes, baixades inacabables, ruınes on podem passar la nit i poder observar la sortıda del sol, passem per la ciutat on va neixer l'Imam Khomeini... En un parell de dies on fem un parell de les etapes mes llargues del viatge, recuperem el temps perdut. Travessem les muntanyes fins a dıvısar la plana on esta situada la ciutat d'Arak. L'arrıbada a la ciutat es fa dura, pero els entrepans que per fi podem menjar ja dins la ciutat ens recuperen de cop.

El poble de naixement de l'Iman Khomeni