la vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida...

Hola a tots, fa dies que el blog no s'ha mogut... sento no haver pogut actualitzar-vos les coses que ens han anat passant aquests dies, pero una serie de contratemps ens han mantigut allunyats de la conexio a internet. Moltes coses han passat desde que deixavem Esfahan o Arak... Intentare recuperar les histories que han passat pel cami i incloure-les. De totes formes us poso al corrent de les ultimes novetats.
Ja deixat enrrere Arak i Hamedan i en direccio a Orumyeh, el Matt va patir un accident en un cami poc transitat amb una moto. La factura a priori va ser un fort cop al bras i el trencament de la forquilla de la bici. Vam poder desplasar-nos fıns a Tabriz, ciutat al nord de l'Iran, prop de la frontera amb Azerbadjan i en la ruta cap a Turquia, tota una aventura per si sola. Un cop alla vam passar un dia genial amb la Dominique visitant Jolfa i Khandoban -gracias por todo guapissima!- i vam tenir la sort que ens va presentar el Davoud, un guia genial i millor persona. Pero com el bras del Matt no millorava vam haver de fer una visita al Shohada Hospıtal d'on el matt ja no va sortir... Li van diagnosticar una fractura del os inferior de l'avantbras que necessitava cirurgia per assegurar-lo... Total que alla es vam descobrir que el que havia de ser una parada curta per recuperar-nos una mica es convertiria en un replantejament de tot el viatge... Aixo acompanyat d'alguna altra aventura va fer que gairebe toquessim fons... Pero alhora ens va permetre retrobar-nos un cop mes amb la gent de l'Iran i la seva hospitalitat que no van deixar que l'experiencia ens deixes nomes un gust amarg, tot al contrari.

Tansols un petit record per tots ells: comensant pel Davoud que ens va acompanyar en tots els pitjors moments i els va convertir en sencills, va ser com tenir un angel de la guarda particular. Tambe al Nazeer, tota la seva familia i amics pel suport a l'hospital, a l'Ibrahim ı familia pel dia genial que vam passar a casa seva i tambe per la resta de gent del staff del Shohada hospital i dels familiars dels altres pacients que ens van fer senir una mica mes aprop de casa.

L'experiencia tambe ens va permetre retrobar-nos amb un 'vells' amics del viatge... el Tom, la Lea i el Quilab de cami tambe cap a Europa. Retrobar-nos cares conegudes i amb la frescura que ens aporten ells va fer que carreguessim les piles de nou. L'operacio ja havia quedat enrrere i en 15 dies el matt ja podria retirar les venes del bras i els punts i comensar la rehabilitacio.

Despres de varies propostes ens vam decidir a creuar la frontera turca amb el Tom i la Lea fıns a Van, a l'Anatolia del sud-est (dins del Kurdistan turc) i passar uns dies amb ells abans de desplasar-nos a Istambul, lloc on aprofitariem per parar i recuperar el bras del Matt per tornar a la carretera un cop haguem recuperat el bras del Matt.

Aixi, vam creuar la frontera turca sobre un autobus amb les bicis al fons del portaequipatges del que seria l'ultim vehicle Irania que agafariem. Els dies als voltants del Vangolü han estat unes bones vacances per recuperar forces amb les muntanyes i la natura de fons, pero sobretot per compartir temps, somriures i experiencies amb ells... i com no, la primera cervesa!! Et encore un enorme merci pour avoır partage avec nous cette petit partie du votre voyage. Take care and a revoir a l'Europe!

I aixi hem arribat a Istambul despres de creuar en tren tota l'Anatolia, un viatge que no hem pogut fer en bicicleta aquest cop, pero que tambe ens ha maravellat desde el tren.
Ahir a la nit vam creuar la 'frontera' que separa el continent asiatic de l'europeu, el Bósfor. Pel Matt significa tornar a Europa despres de dos anys recorrent Asia...Tot i no haver-ho fet de la manera esperada ha estat un gran moment del viatge. Europa, ja som aqui!