La bicicleta persa: de març 2009

diumenge, 8 de març del 2009

Esfahan - Arak

Temps de tornar a la carretera... un cop els passaports ja van tenir l'extensio del visat que ens permetria arribar amb temps a la frontera,de despedir-nos de la Fati, l'Ahmed, etc i amb el Wouter de nou company de viatge.

Despedida a Esfahan

La cosa va comensar forsa traqnuila, despres de dies parats, les cames ho noten... A mes, acostumats l'un al ritme de l'altre, al afegir un nou integrant del grup, s'han de tornar a restablir els ritmes... Va ser divertit compartir el primer dia en una especie de granja abandonada amb el Wouter, era el primer dia per ell que acampava en algun lloc deshabitat... I aquest cop casi teniem una habitacio per cadascu, cuina, bany, pou... tot un luxe.

El palau particular

Parada per recuperar forces

El dia seguent va comensar tot blanc, despres d'una nit molt freda i despres de la parada de rigor per esmorzar, ens hi vam posar amb ganes... El paisatge anava canviant forsa i ens vam trobar envoltats de muntanyes nevades a tots dos costats. Vam parar a menjar a un petit poble on vam menjar un bon plat d'arros amb llenties i inclus vam poder assabentar-nos dels resultats de la lliga...

Les muntanyes de neu que ens han acompanyat

Quan ens hi vam tornar a posar, una tormenta de neu ens va fer recular i tornar a l'escalfor del restaurant... moment en que el Wouter va voler consultar la data d'expiracio del seu visat... pero no va poder, ja que se l'havia deixat a Esfahan, a la recepcio de l'hotel... pam, la primera al front! Passat el baixon inicial, decidim que passarem la nit en aquest poble i l'endema, el Wouter tornara cap a Esfahan a recollir el visat i demanar l'extensio i nosaltres seguirem cap a Arak. De totes formes a ell li feia gracia passar per Teheran, cosa que nosaltres no tenim intencio. Despres de alguns ıntents fallits podem trobar un lloc per dormir els tres i passar l última nit junts.
El mati següent ens despedim d'ell i ens possem cami cap a l'oest. Encara no ho sabem pero sera el dia que creuarem els ports de montanya mes grans fins el moment... 2700 metres. El paisatge que ens rodeja es espectacular ja que un cop passat la neu i les grans muntanyes ens retrobem amb el verd... que feia molts dies qeu no veiem...

Mes neu, mes pıcs a l'horitzo

Travessem alguns llocs increibles cıutats entre montanyes, baixades inacabables, ruınes on podem passar la nit i poder observar la sortıda del sol, passem per la ciutat on va neixer l'Imam Khomeini... En un parell de dies on fem un parell de les etapes mes llargues del viatge, recuperem el temps perdut. Travessem les muntanyes fins a dıvısar la plana on esta situada la ciutat d'Arak. L'arrıbada a la ciutat es fa dura, pero els entrepans que per fi podem menjar ja dins la ciutat ens recuperen de cop.

El poble de naixement de l'Iman Khomeni

Esfahan

Que dir d'Esfahan... Una ciutat que en el seu temps va ser la ciutat mes gran del mon, la capital del imperi mes gran en els seus temps. Una ciutat que conte una de les places mes grans del mon i algunes de les mesquites mes impressionants de tot l'islam. De la cual A. Malraux va dir: "Ningu pot afirmar que ha visitat laciutat mespreciosa del mon si no ha estat a Esfahan". Amb tots aquests precedents es fa dificil escriure alguna cosa d'aquesta ciutat... Per tant pel que fa a la ciutat deixare que parlin les fotos. Nomes comentar que ha estat un canvi forsa gran arribar a una ciutat tant gran i en moltes coses tan occidental com aquesta, venint de les petites ciutats del desert aquesta et situa en un Iran mes actual. Un plaer passejar per la riba del riu i veure com la gent s'asseu a pendre el sol, xerrar o pendre un chai, pendre un cafe al barri Armeni al costat d'una esglesia o visitar les increibles mesquites mentres passejes per la plasa Naghsh-i Jahan (ara convertida en Imam Khomeini)...

Detalls de la Hakim Mosque

La plasa Naghsh-i Jahan en diferents punts i hores del dia

Detalls de la Mesquita de Shah, increible per dimensions, decoracio, et deixa sense paraules

Detalls de la Jame Mosque

Detalls de l'Ali Mosque

Vistes de Esfahan desde les muntanyes

Visita cultural en una de les moltes botigues de catifes perses, va ser interessant coneixer el que hi ha darrere del que sembla nomes una catifa.

Del que si que vull parlar es de lo be que ens ho hem passat altre cop gracies a la gent que hem conegut.
Nomes arribar ja vam constatar que hi haviaun altre ciclista a l'hotel... el Wouter, un belga que com nosaltres esta tornant al vell continent en bicicleta... tot un personatge que ens ha fet viure situacions surrealistes i amb el que hem conegut un munt de gent increible. A partir d'aqui se'ns unira al viatge cap al nordoest.
Un especial record ens quedara tambe de l'Ahmed, un kurd-iraquia que, com qui no vol la cosa ha aprofitat un viatge de negocis per passar uns dies fent turisme per la ciutat i que es coneix tots els exits musicals, un crack! Take care girls, Ahmad is coming!! (miss you mate, great time with you in Esfahan).

Tambe la demes gent del Amir Khabib Hotel, el Drew, un australia recorrent el mon, el Quiang,un canadenc-frances d'origen vietnamita (toma ya!) que ja vam coincidir a Yazd i el Matt abans al pakistan, el Ricardo,un portgues que estudia a Istambul i estava fent turisme en dies de classe pel pais vei i la Mariam, una noia de Teheran, que ens va fer venir ganes de coneixer l'altre iran, el de la capital.
Tambe un record especial per la Dominique i l'Alale dos noies eivissenques que ja vam coneixer a Yazd i la sort va voler que ens retrobessim a Esfahan. Si mai heu de visitar Esfahan, us recomano passar a veure la GH de la familia de l'Alale.

L'Ahmed i el Ricardo en una casa de te

I especialment la Fati, una estudiant d'art d'Esfahan, amb un aire punk sense saber-ho, que ens ha descobert la ciutat, la muntanya, el Jolfa (barri armeni) i sobretot les ganes de viure de la joventut d'aquest pais. Thank you Fati to show us your city but specially your happiness!