diumenge, 8 de març del 2009

Esfahan

Que dir d'Esfahan... Una ciutat que en el seu temps va ser la ciutat mes gran del mon, la capital del imperi mes gran en els seus temps. Una ciutat que conte una de les places mes grans del mon i algunes de les mesquites mes impressionants de tot l'islam. De la cual A. Malraux va dir: "Ningu pot afirmar que ha visitat laciutat mespreciosa del mon si no ha estat a Esfahan". Amb tots aquests precedents es fa dificil escriure alguna cosa d'aquesta ciutat... Per tant pel que fa a la ciutat deixare que parlin les fotos. Nomes comentar que ha estat un canvi forsa gran arribar a una ciutat tant gran i en moltes coses tan occidental com aquesta, venint de les petites ciutats del desert aquesta et situa en un Iran mes actual. Un plaer passejar per la riba del riu i veure com la gent s'asseu a pendre el sol, xerrar o pendre un chai, pendre un cafe al barri Armeni al costat d'una esglesia o visitar les increibles mesquites mentres passejes per la plasa Naghsh-i Jahan (ara convertida en Imam Khomeini)...


Detalls de la Hakim Mosque


La plasa Naghsh-i Jahan en diferents punts i hores del dia


Detalls de la Mesquita de Shah, increible per dimensions, decoracio, et deixa sense paraules



Detalls de la Jame Mosque


Detalls de l'Ali Mosque


Vistes de Esfahan desde les muntanyes



Visita cultural en una de les moltes botigues de catifes perses, va ser interessant coneixer el que hi ha darrere del que sembla nomes una catifa.


Del que si que vull parlar es de lo be que ens ho hem passat altre cop gracies a la gent que hem conegut.
Nomes arribar ja vam constatar que hi haviaun altre ciclista a l'hotel... el Wouter, un belga que com nosaltres esta tornant al vell continent en bicicleta... tot un personatge que ens ha fet viure situacions surrealistes i amb el que hem conegut un munt de gent increible. A partir d'aqui se'ns unira al viatge cap al nordoest.
Un especial record ens quedara tambe de l'Ahmed, un kurd-iraquia que, com qui no vol la cosa ha aprofitat un viatge de negocis per passar uns dies fent turisme per la ciutat i que es coneix tots els exits musicals, un crack! Take care girls, Ahmad is coming!! (miss you mate, great time with you in Esfahan).
Tambe la demes gent del Amir Khabib Hotel, el Drew, un australia recorrent el mon, el Quiang,un canadenc-frances d'origen vietnamita (toma ya!) que ja vam coincidir a Yazd i el Matt abans al pakistan, el Ricardo,un portgues que estudia a Istambul i estava fent turisme en dies de classe pel pais vei i la Mariam, una noia de Teheran, que ens va fer venir ganes de coneixer l'altre iran, el de la capital.
Tambe un record especial per la Dominique i l'Alale dos noies eivissenques que ja vam coneixer a Yazd i la sort va voler que ens retrobessim a Esfahan. Si mai heu de visitar Esfahan, us recomano passar a veure la GH de la familia de l'Alale.


L'Ahmed i el Ricardo en una casa de te

I especialment la Fati, una estudiant d'art d'Esfahan, amb un aire punk sense saber-ho, que ens ha descobert la ciutat, la muntanya, el Jolfa (barri armeni) i sobretot les ganes de viure de la joventut d'aquest pais. Thank you Fati to show us your city but specially your happiness!


La Fati i l'Ahmed


El dia d'excursio a la muntanya


De divendres al parc, la Fatima, amiga de la Fati, i un servidor


Fent un cafe a Jolfa, al fons el Drew i el Quiang

Sopant l'ultim dia a un restaurant a la plasa Imam Khomeini amb les eivissenques. Una taula bastant internacional.

4 comentaris:

  1. Quines fotos mes boniques,et desitjo que tot et vagui igual que ara i et seguim llegint i mirant aquestes fotos.

    Ànims!!

    Salut!!

    ResponElimina
  2. que jefe... el que mai falta es la samarreta del razz.... a disfrutar Uri.
    una abraçada. se't troba a faltar (poc per això eh)
    V.

    ResponElimina
  3. Hola! Felicitats!!!!!!!!!!!!!
    Va ser el teu sant fa 2 dies, tots els sants tenen vuitada, jejejeje.
    Petonents de la famila, que el viatge continuii be i que el Matt es recupiri aviat
    Montse

    ResponElimina