Flashback II - de Tabriz a Van

I despres de fer la recapitulació dels ultims dies de bici a Iran, aqui venen les fotos del que va ser el periple despres de l'accident. Per tant aqui tenıu un petit recull dels dies que vam passar a Tabriz: entre l'hospital, l'excursió a Jolfa i Kandovan que vam fer amb la Dominique i que ens va permetre coneixer el Davoud, el que va ser el nostre angel de la guarda en tots els dificils moments passats a Tabriz despres de l'accident; l'arribada del Tom i la Lea i el viatge amb autocar fins a Van que ens va permetre creuar la frontera amb Turquia.

Dintre les casesde Kandovan, excavades a les roques volcaniques. A la foto la Dominique i el Matt i el Davoud.

Arribant a Jolfa, a la frontera amb Azerbadjan amb la Dominique. El pas per baixar fins a la zona froterera va resultar molt ventós i amb unes baixades increibles... ens va fer pensar en com seria fer la carretera en bici...

Paissatge absolutament desolador pero amb un encant especial. Fa fredor nomes de pensar en com devia ser en l'epoca que aquesta era la forntera amb la ex-URSS. Encara es pot percebre el tel.ló d'acer...

Enter les grans valls desoladores de la regio, pots trobar algunes agradables sorpreses com aquesta petita capella... es interessant trobar-se a l'Iran restes del passat cristia de la regio.

I encara mes espectacular trobar-se amb la esglesia de St. Stephanus que conserva tot el claustre i edificis adjacents.

El dia en que vam deixar l'hospıtal, amb el sempre present Davoud, acompanyant-nos en tot moment i el Nazeer, el company d'habitacio del Matt a l'hospital, que ens va acompanyar tots aquests dies amb les seves histories dels temps que havia passat a America, les seves cançons i la seva familia sempre ajudant-nos en tot (A lot of energy for your recovery and your family recovery big hug from us!!).

El resultat de l'accident... la forquilla de la bici va quedar com el braç...

L'Ibhraim i la seva familia, que ens van acollir a casa seva just sortint de l'hospital. Per nosaltres va ser un plaer poder compartir un dinar amb una familia Iraniana i coneixer com es la realitat dintre una casa. (Thank you so much Ibhraim, ıt was a pleasure to share time with you in your place and to know your nice family. Bıg hug form us!)

Recuperant energia a base de hamburguesses completes a Tabriz... Pels curiosos, no es cervesa sino un sustitutiu sense alcohol que pots trobar en els mes variats gustos

El bus que ens va portar fins a Orumyeh, ultima parada d'Iran. Les bicis viatjaven en primera classe

La frontera amb Turquia... mirant el pais que deixavem enrrere. A dalt els omnipresents Imans donant la ''benvinguda'', tot força tetric...

Primera nit a Turquia, a les platges del llac Van. Ens vam llevar amb aquest paisatge nevat...

Esfahan

Que dir d'Esfahan... Una ciutat que en el seu temps va ser la ciutat mes gran del mon, la capital del imperi mes gran en els seus temps. Una ciutat que conte una de les places mes grans del mon i algunes de les mesquites mes impressionants de tot l'islam. De la cual A. Malraux va dir: "Ningu pot afirmar que ha visitat laciutat mespreciosa del mon si no ha estat a Esfahan". Amb tots aquests precedents es fa dificil escriure alguna cosa d'aquesta ciutat... Per tant pel que fa a la ciutat deixare que parlin les fotos. Nomes comentar que ha estat un canvi forsa gran arribar a una ciutat tant gran i en moltes coses tan occidental com aquesta, venint de les petites ciutats del desert aquesta et situa en un Iran mes actual. Un plaer passejar per la riba del riu i veure com la gent s'asseu a pendre el sol, xerrar o pendre un chai, pendre un cafe al barri Armeni al costat d'una esglesia o visitar les increibles mesquites mentres passejes per la plasa Naghsh-i Jahan (ara convertida en Imam Khomeini)...

Detalls de la Hakim Mosque

La plasa Naghsh-i Jahan en diferents punts i hores del dia

Detalls de la Mesquita de Shah, increible per dimensions, decoracio, et deixa sense paraules

Detalls de la Jame Mosque

Detalls de l'Ali Mosque

Vistes de Esfahan desde les muntanyes

Visita cultural en una de les moltes botigues de catifes perses, va ser interessant coneixer el que hi ha darrere del que sembla nomes una catifa.

Del que si que vull parlar es de lo be que ens ho hem passat altre cop gracies a la gent que hem conegut.
Nomes arribar ja vam constatar que hi haviaun altre ciclista a l'hotel... el Wouter, un belga que com nosaltres esta tornant al vell continent en bicicleta... tot un personatge que ens ha fet viure situacions surrealistes i amb el que hem conegut un munt de gent increible. A partir d'aqui se'ns unira al viatge cap al nordoest.
Un especial record ens quedara tambe de l'Ahmed, un kurd-iraquia que, com qui no vol la cosa ha aprofitat un viatge de negocis per passar uns dies fent turisme per la ciutat i que es coneix tots els exits musicals, un crack! Take care girls, Ahmad is coming!! (miss you mate, great time with you in Esfahan).

Tambe la demes gent del Amir Khabib Hotel, el Drew, un australia recorrent el mon, el Quiang,un canadenc-frances d'origen vietnamita (toma ya!) que ja vam coincidir a Yazd i el Matt abans al pakistan, el Ricardo,un portgues que estudia a Istambul i estava fent turisme en dies de classe pel pais vei i la Mariam, una noia de Teheran, que ens va fer venir ganes de coneixer l'altre iran, el de la capital.
Tambe un record especial per la Dominique i l'Alale dos noies eivissenques que ja vam coneixer a Yazd i la sort va voler que ens retrobessim a Esfahan. Si mai heu de visitar Esfahan, us recomano passar a veure la GH de la familia de l'Alale.

L'Ahmed i el Ricardo en una casa de te

I especialment la Fati, una estudiant d'art d'Esfahan, amb un aire punk sense saber-ho, que ens ha descobert la ciutat, la muntanya, el Jolfa (barri armeni) i sobretot les ganes de viure de la joventut d'aquest pais. Thank you Fati to show us your city but specially your happiness!

La Fati i l'Ahmed

El dia d'excursio a la muntanya

De divendres al parc, la Fatima, amiga de la Fati, i un servidor

Fent un cafe a Jolfa, al fons el Drew i el Quiang

Sopant l'ultim dia a un restaurant a la plasa Imam Khomeini amb les eivissenques. Una taula bastant internacional.

Yazd - Esfahan

Ja deixant enrerre Yazd, toca tornar a endinsar-se al desert. La ruta comensa molt be amb un vent a favor que ens fa recorrer els 100 km de la primera etapa en un obrir i tancar d'ulls. A migdia fem un para a la ciutat de Meyboz, on visitem alguns dels monuments que es conserven. Ja cap a mitja tarda, i veient que ja teniem l'objectiu cobert i que el vent comensava a canviar, decidim buscar lloc on fer nit.

Tota mena d'animals corren per les carreteres iranianes...

I sembla que tenim sort aquest dia... trobem unes naus abandonades a uns 10 km de Aqda. Estan en perfecte estat i per nosaltres es com tenir un palau particular... Trobem la manera d'entrar-hi i l'interior encara ens sorpren mes... enorme. Ens permetem el luxe de construir la nostra propia cuina amb totxos i la fusta que trobem al voltant... aixo del foc s'esta convertint en un divertiment. Durant la nit el vent ja ens comensa a fer la guitza, com un avis del que ens espera el dia seguent...

Algunes imatges del nostre palau particular

El dia es desperta molt ventos, pero com cada dia ens disposem a posar-nos en ruta tant aviat com hem recollit i esmorzat. El vent sembla mes fort del que semblava y no sembla tenir intencio de parar. El vent ens bufa laterlament i depenent del tram tambe de cara. Al prinicpi ens fa certa gracia i d'alguna manera ho veiem com a compensacio pel que haviem tingut el dia abans, pero al anar passant les hores, deixa de fer-nos gracia. Mica a mica va augmentant la forsa i intensitat del vent. Ens pregunten si volem pujar a una furgoneta pero portem poc temps pedalant i tenim les ganes de cobrir el recorregut en bici. Quan el vent bufa lateralment, anem practicament inclinats, com si estessim plegant en una corba, tansols per compensar la forsa del vent i cada cop que passa un dels multiples camions que recorren la carretera ens xucla cap a l'interior. Al parar, es pitjor, ja que costa mantenir-se de peu amb la bici carregada. Amb el temps que porto fent bici no recordo haver tingut que pedalar amb unes condicions de vent tant desfavorables. El vent ja ens ha fet fora de la carretera uns tres cops a cadascu inclus ens ha fet anar per terra algun altre. Comencem a preocuparnos per la nostra seguretat sobretot per que fa als camions.

Una de les poques fotos que deixen constancia del vent...

Despres de 3 hores sobre la bici (entre caigudes, parades, etc) hem recorregut la pobra xifra de 27 km quan fem la parada per menjar alguna cosa. Ens hem de resguardar a sota un dels canals de desaigue de l'autopista per tenir una petita pausa del vent... Estem morts... pel cap se'm passen un munt de coses, pero la que mes se'm repeteix es les ganes que tinc que ni que sigui per dos minuts, el vent deixi de bufar... no per avansar, simplement per no sentir-lo. Pero sembla que no es el nostre dia. Despres de menjar alguna cosa, ens hi tornem a posar pero ja extenuats. El vent no ens dona treva i el terreny tampoc ens ajuda... es desolador, no hi ha ni la mes petita cabana per resguardar-nos una estona. Finalment,altercercopque ensho pregunten, accedim a pujar a un camio que esdirigeix en la mateixa direccio. Desfem l'equipatge per poder pujar les bicis, i un cop a dalt, caiem estessos al remolc, per fi una pausa de vent. No podem ni mirar el paisatge, nomes volem descansar. Finalment la natura ha pogut amb nosaltres. Ens envaeix un regust amarg.

Al cap d'una estona para el camio i el bon home ens pregunta si anem en direccio Esfahan. Pujem a la cabina. Una vista totalment diferent,pero igual de desoladora. Esdificil comunicarnos amb ell, el nostre farsi, no es massa extens. Creuem un port de muntanya, i poca poc ens acostem aEsfahan. Ja fent-se fosc, baixem del camio a l'entrada de la ciutat,al mig de l'autopista... Ja es el que ens faltava per arrodonir el dia. Finalment, esquivant cotxes, creuant accesos a l'autopista y sobrevivint al trafic d'Esfahan, conseguim arribar a la plasa Iman Khomeini, enorme! Finalment un punt conegut! Des d'alla ens es molt mes facil orientar-nos i trobar finalment l'Amir Khabir hotel. La rebuda amb el te pertinent ens sap a gloria. La dutxa i el llit son simplement el cel.

Yazd

Aquesta ciutat enmig del desert ens ha captivat... Ja sigui per la sensacio d'oasis que ens ha produit el Silk Road Hotel amb el seu pati on compartir experiencies amb els demes viatgers, ja sigui pels seus carrerons estrets i laberintics tots de color de fang que t'envolten d'una especial calma, ja sigui per l'ambient tranquil i relaxat de la seva gent, pero sobretot per la gent que hem conegut alla.
Han estat uns dies de descans despres dels dies a la carretera, de tornar a fer vida social i poder compartir experiencies amb la gent, de poder passejar tranquilament i descobrir plats iranians i sobretot de descansar.

L'hotel esta al costat de la Jame Mosque, impressionant i al mig del centre historic, on totes les cases estan recobertes de una barreja de fang i palla, que li dona un color molt particular.

Jame Mosque( mesquita del divendres)

Yazd

Es increible el domini que te aquesta gent de la llum, com aprofiten la llum natural per iluminar totes les estances de la casa i inclus aprofiten el vent per refrigerar les cases, els diposits d'aigua i de gra... hi ha molt saviesa popular posada al servei de l'arquitectura en aquest pais tan arid... Tambe es increible la visita que vam realitzar al museu de l'aigua de Yazd, on vam veure tambe com, mitjansant canalitzacions subterranies aconseguien tenir aigua corrent a tot el poble provinent de les muntanyes. Tambe vam poder gaudir de la visita a les torres del silenci, lloc on es duein a terme els rites funeraris de la religio zoroastra (no se si s'escriu aixi en catala) amb unes vistes increibles de la ciutat.
Hem sabut que aqui a l'Iran tot i ser una republica islamica, hi ha unes minories bastant protegides, d'altres religions (cristiana, jueva, zoroastra, etc) que eren al territori molt abans que l'islam i per tant tenen certs privilegis i/o proteccio. Tot molt curios...

Torres del silenci i les vistes que s'hi veuen

Un altra de les sorpreses va ser la coincidencia de la visita del president Ahmadineyad a la ciutat de Yazd, ja que en pocs mesos hi ha eleccions. La ciutat es va paralitzar i es van volcar a veure el lider del pais. Vam presenciar part del miting i impresionava veure la multitut i com els esperonava... Tot ultra vigilat per l'excercit, era com una zona sitiada. La veritat es que va ser un espectacle molt extrany i intens... dificil de descriure i mes amb el que vam anar coneixent despres.

En plena campanya electoral...

La sempre present paraula sagrada...

Pero el record que mes guardarem de Yazd ha estat la gent que hem conegut i que d'alguna manera o altra estan viatjant tambe pel pais. Ens van captivar el Tom, la Lea i el Quilab, una parella francesa que viatjaven amb el seu gos per tota l'Asia Central a peu, autostop, tren, el que sorgis. Va ser molt reconfortant coneixer la seva forma d'entendre la vida i vam passar moments molt divertits junts, tot i que la despedida va ser trista. Per cert, ens van ajudar a netejar be el fogo, per tant tot solucionat!

Tambe un especial record pel Benham, el fotograf Irania-holandes que es va exiliar a holanda fa 22 anys, quan nomes en tenia 8, amb sa mare isa germana en plena guerra Iran-Irak i ha tornat a coneixer la seva familia i el seu passat. Ell ens va explicar com funciona aquest pais i tot el que no es veu a la superficie... Tambe hi vam tenir converses molt interessants sobre tot plegat, un grat descobriment que ens ha invitat a visitar-lo de cami a Hamadan i passar algun dia alla amb ell i la seva familia. La veritat es que han estat uns dies intensos (crec que he fet mes practica de gabatxo que mai) pero relaxats que ens han deixat un dols record de Yazd.

Quilab, Lea i Tom abans de marxar... Bonne route et merci pour tout!