diumenge, 26 d’abril del 2009

Flashback II - de Tabriz a Van

I despres de fer la recapitulació dels ultims dies de bici a Iran, aqui venen les fotos del que va ser el periple despres de l'accident. Per tant aqui tenıu un petit recull dels dies que vam passar a Tabriz: entre l'hospital, l'excursió a Jolfa i Kandovan que vam fer amb la Dominique i que ens va permetre coneixer el Davoud, el que va ser el nostre angel de la guarda en tots els dificils moments passats a Tabriz despres de l'accident; l'arribada del Tom i la Lea i el viatge amb autocar fins a Van que ens va permetre creuar la frontera amb Turquia.

Dintre les casesde Kandovan, excavades a les roques volcaniques. A la foto la Dominique i el Matt i el Davoud.


Arribant a Jolfa, a la frontera amb Azerbadjan amb la Dominique. El pas per baixar fins a la zona froterera va resultar molt ventós i amb unes baixades increibles... ens va fer pensar en com seria fer la carretera en bici...


Paissatge absolutament desolador pero amb un encant especial. Fa fredor nomes de pensar en com devia ser en l'epoca que aquesta era la forntera amb la ex-URSS. Encara es pot percebre el tel.ló d'acer...


Enter les grans valls desoladores de la regio, pots trobar algunes agradables sorpreses com aquesta petita capella... es interessant trobar-se a l'Iran restes del passat cristia de la regio.


I encara mes espectacular trobar-se amb la esglesia de St. Stephanus que conserva tot el claustre i edificis adjacents.


El dia en que vam deixar l'hospıtal, amb el sempre present Davoud, acompanyant-nos en tot moment i el Nazeer, el company d'habitacio del Matt a l'hospital, que ens va acompanyar tots aquests dies amb les seves histories dels temps que havia passat a America, les seves cançons i la seva familia sempre ajudant-nos en tot (A lot of energy for your recovery and your family recovery big hug from us!!).

El resultat de l'accident... la forquilla de la bici va quedar com el braç...


L'Ibhraim i la seva familia, que ens van acollir a casa seva just sortint de l'hospital. Per nosaltres va ser un plaer poder compartir un dinar amb una familia Iraniana i coneixer com es la realitat dintre una casa. (Thank you so much Ibhraim, ıt was a pleasure to share time with you in your place and to know your nice family. Bıg hug form us!)

Recuperant energia a base de hamburguesses completes a Tabriz... Pels curiosos, no es cervesa sino un sustitutiu sense alcohol que pots trobar en els mes variats gustos

El bus que ens va portar fins a Orumyeh, ultima parada d'Iran. Les bicis viatjaven en primera classe

La frontera amb Turquia... mirant el pais que deixavem enrrere. A dalt els omnipresents Imans donant la ''benvinguda'', tot força tetric...

Primera nit a Turquia, a les platges del llac Van. Ens vam llevar amb aquest paisatge nevat...

3 comentaris:

  1. Mare meva, quantes aventures, déu ni do!! Com estàs tu, millor, ja? ei, aquest viatge és com una peli!!! Ja teníem mono del capítol que ens faltava llegir! Molt ànims i endavant amb l'aventura!!!

    ResponElimina
  2. Ànims!!!!!!!!!!!!
    Com esteu que fa dies que no escrius????
    Espero que bé.

    Salut!

    ResponElimina
  3. Hola!!
    Sento haver deixat el blog una mica desolador... pero prometo en els proxims dies posar-lo al dia...
    Merci a tots per animar-me a continuar-lo.
    un abraçada a tots ja desde la Europa occidental...

    ResponElimina