Vam passar uns dies amb el Tom i la Lea pels voltants del llac Van, a l'Est de la Turquia... Va ser una petita mostra del que no podriem veure amb la bici, pero va ser molt agradable descobrir aquesta part del Kurdistan turc. Vam quedar fascinats per l'hospitalitat de la gent de la regio que estaven encantats de veure estrangers a la zona. Despres de passar la nit al costat de llac i visitar les ruines del castell de Van, ens va tocar esperar a l'arribada del ferry, que ens portaria a l'altra riba. El problema es que el ferry havia de portar el tren que sortiria cap a Iran i per tant ens va tocar esperar fins casi mitja nit, moment que vam aprofitar per pendre la primera cervesa desde feia moooolt de temps...
Primera cervesa despres de l'Iran...
DEscarregant el tren del ferry amb el que vam creuar el llac de Van
Quan per fi vam poder creuar el llac de nit, ens vam trobar a l'altre costat amb la grata sorpresa de poder utilitzar el tren per arribar fins a tatvan, viatjant en un vago descobert i fins i tot entrant a la cabina del conductor... Turquia anava esdevinguent el pais on tot es possible!!
Fent autostop al tren... cada cop teniem mes clar que turquia es el lloc on tot es possible...
Fins i tot entrar a la cabina del conductor i parlar de futbol mentre ens apropavem a Tatvan
Un cop a Tatvan ens vam dirigir cami de Ahlat, un cop haviem deixat les bicis i part de l'equipatge a l'estacio on al cap d'una setmana agafariem el tren fins a Istanbul. Entre caminant i l'autostop ens vam aturar a una zona increible, on vam poder acampar al costat del llac i vam descobrir l'hospitalitat enorme dels kurds. vam haver de refusar masses invitacions per passar la nit o compartir un sopar... increible!
O acampar al costat del llac amb aquesta vista impressionant al despertar-se
O rebre la visita dels pescadors i dinar un gran cubell de peixos frescos
Rebent la visita dels pastors dels voltants... que ens va acollir com enlloc.
Intentant cuinar els peixos...al final vam trobar la forma de coure'ls
Fins i tot vam poder tastar la llet de cabra directament acabada de munyir
Seguiem sent l'atraccio en cada lloc de chai que entravem
Acampant a les runes de la fortificacio d'Ahlat.
Vam estar uns dies visitant Ahlat i els seus voltants, acampant en runes, cases dins la pedra, campings abandonats...
Visitant el cemetiri de l'edat mitja d'Ahlat
Okupant un antic camping... i dormint a la taula de billar!
Acampant sobre unes cases excavades a la roca, vistes precioses
Els nens ja s'entrenen...
I finalment, va arribar el dia d'agafar el tren que ens portaria cap a Istanbul. Van ser uns dies increibles al costat del Tom i la Lea. Va ser tot una experiencia compartir amb ells part del seu viatge i la seva forma de viatjar. El nostre cami es va separar a la Capadocia on ells van aturar-se per continuar el seu particular viatge. Merci beacoup et a revoir!
El VanGolu Expressi, que ens portaria cap a Istanbul, creuant tota Turquia.
Instal.lant-nos al compartiment pels dos dies de viatge que ens esperaven
Vistes de Turquia... va ser increible poder veure d'aprop tot el pais, llastima que no desde la bici.
Només per poder acampar on ho heu fet ja es impressionant!!
ResponEliminaQuins llocs més bonics.
M´alegro de que esteu bé.
Salut!!