Kerman - Yazd

Els ultims dies a Kerman han estat forsa entretinguts: per primer cop ens va venir a parlar una noia, estudiant d'arquitectura que estava amb la classe estudiant un antic lloc de banys. Tambe vam coneixer una familia iraniana que ens va portar a casa seva per fer un te, ens va portar fins a Mahan a visitar una mesquita impressionant i ens van convidar a dinar, fent aixi un divendres (com el nostre diumenge) complet.

Antiga sala de banys

Teteria en una antiga sala de banys, Kerman

La mesquita i la familia que ens va fer de cicerons

Primera etapa de la ruta... ens posem en marxa per recorrer els prop de 360 Km que separen aquestes dos ciutats. El cami es totalment desertic i la majoria pla. El primer dia sortim una mica tard, despres de fer les ultimes compres i enviar els mails de rigor, pels dies que ens esperen de desconexio. El primer dia ens el prenem amb forsa calma, tot i aixi es noten els dies sense bici... Fem uns 70 Km i acabem parant a dormir en una caseta abandonada de pastors... sempre es bo poder tenir sostre. Un cop instalats i preparats per fer el sopar ens disposem a preprar les patates per fregir, quan descobrim, un cop ja tot pelat i preparat que el fogo de benzina no funciona... l'haviem d'haver carregat pero no hem vist cap gasolinera... en fi, que a falta d'altra cosa, ens contentem en menjar alguna patata crua (ara entenc perque no es menjem crues), alguna pastanaga i el pa que ens va sobrar. Total aviat a dormir i a esperar que dema puguessim omplir mes la panxa...

Paisatge desertic que ens acompanya durant tot el trajecte


Imatges del Matt a la carretera, la sempre al costat
Kebab house al costat de la carretera

La nostra primera suite

El dia seguent ens llevem despres de la primera nit sobre terra dur, proba superada i forsa descansats. En un obrir i tancar d'ulls ens posem en marxa i recollim el campament. El segon dia ja es noten una mica mes les cames, pero tenim un bon cami per davant. Segon dia, 90 Km de desert, ambient sec i sol. Es curios veure el desert com tot i el dia estar clar, no es possible veure-hi a 3 o 4 Km, ja que una especie de boira de pols enterboleix l'horitzo. Aixo fa que les muntanyes, sempre presents, apareixin com fantasmes desdibuixades. Esmorzem en el primer poble i omplim la botella del fogo en una gasolinera. Aqui el tema de la gasolina, com podeu imaginar-vos esta forsa barat, al voltant de 10 centaus de dolar/litre (100 Tomans d'aqui que son 1000 Riads, la moneda oficial). Pero la tenen limitada i cada persona disposa d'un x litres al mes. De totes formes es nota que som a un pais productor de petroli, aqui tot funciona amb gas o gasolina i el plastic es veu per tot arreu... Al que anava, la gasolina ens la regalen ja que no tenen monedes tant petites. El dinar el fem en un petit restaurant de carretera, amb un esplendid Kebab, el menjar per excelencia a la carretera. Es un pais complicat si no menjes carn, tot i que es possible sobreviure.

El tren, al fons tambe segueix el cami cap al nord-oest

I un altre cop a la carretera... Fins a la seguent cabana abandonada al costat d'una bomba d'aigua. Tenim la sort de poder comptar un altre cop amb sostre. Es gira un vent molt intens ja un cop dintre la cabana i amb uns totxos acabem de tapar les finestres. Proba de foc, el fogo... torna a fallar!! ja no sabem que fer, l'hem netejat de totes les formes que se'ns acut i no hi ha manera. Per sort, a la cabana hi ha una especie de llar de foc i trobem algo de llenya dels pocs arbustos que hi ha que ens poden servir per fer foc. Sort tambe de la benzina que ens ajuda a encendre'l. Per fi podrem menjar calent!! Patates fregides amb alguns pebrots, el sempre present te, i inclus ens permetem fer-nos arros pel dia seguent preveient la falta de foc. Segona nit al desert solventada.

"En busca del foc"... per fi vam aconseguir encendre'l

El mati seguent tornem a fer la rutina que es convertira en un continu al llarg del viatge, refer les alforges i altre cop en marxa. El tercer dia les cames ja es noten mes i parem aviat per esmorzar

a un poble on comprem prop de 3/4 de litre de iougurt, mermelada i galetes, que ens senten esplendidament. El vent comencem a tenir-lo en contra i costa avansar. Parem a dinar quan portem prop de 50 km i de nou el sempre esperat kebab, aquest cop amb verdures tambe a la brasa. Al arrancar de nou veiem una pizzeria!! per la proxima vegada... El vent es posa cada cop mes rebel i quan portem prop de 100 km la seguent dificultat se'ns presenta en forma de port de muntanya... Encara que sigui un port forsa light d'autovia, les forces ja son escases i es fa dur d'arribar dalt. A dalt intentem veure algun lloc on passar la nit, pero no es veu res aprop, nomes a l'horitzo una torre que sembla indicar que hi ha una mesquita... ens posem en marxa i aviat arribem al que sembla una parada de camioners i viatgers varis, ple de restaurants i evidentment la mesquita. Deseguida ens rep un home que parla angles i ens explica que tenim te calent i gratuit, un lloc on deixar les bicis, un lloc on dormir i increible, un lloc on dutxar-nos!! Sembla mentida, pero despres d'uns dies de salvatge, com diu el matt, valores enormement cada petit plaer de la civilitzacio... Despres del te i la dutxa ens posem a menjar l'arros preparat el dia anterior i aviat ens posem a dormir en una sala enorme plena de catifes on la gent es posa a dormir.

Iris, sempre ens enrecordem de tu quan veiem els contenidors...

Ens llevem amb el res matinal i despres de situar-nos ens tornem a posar en marxa. Aquest darrer dia ens queden nomes uns 80 Km fins a Yazd i tenim la sort de comptar amb le vent a favor, cosa que ens fa volar fins a Mehriz en un parell d'hores.

David i Goliat

El poble en si sembla mes aviat un lloc on els camioners aprofiten per arreglar els camions, amb un dels varis controls policials que es van trobant en les grans carreteres de Iran. Despres d'un parell d'entrepans d'alguna cosa semblant a un frankfurt i de comentar la jugada amb l'amo del local, que te dots d'actor, ens tornem a posar en marxa per recorrer els poc mes de 20 km fins a Yazd.

El venedor junt al seu local

L'entrada es com una gran ciutat amb carreteres amples i poc a poc trobem el cami a la GH. Quan finalment trobem el carrero al costat d'una mesquita impressionant i podem entrar al pati de la GH, es com arribar a un oasis... i mes despres del dia de sol que em tingut... El primer veure que hi ha habitacions i la dutxa!! Despres ja ens disposarem a descobrir la ciutat.