Arribant a Kerman

Escric les primeres paraules del blog ja desde Kerman, al sud-est d'Iran. Ahir, despres d'un llarg viatge, vaig arribar a Kerman, on m'esperava el Matt. Va ser una alegria enorme retrobar-nos aqui, despres de l'ultima trobada a la India.

El viatge va ser bastant pesat, moltes hores a Istambul d'escala, moltes hores sense dormir, moltes hores sentat... quan finalment vaig arribar a Teheran, sobre les 4 de la matinada hora local, va ser un petit alleujament descobrir que la caixa de la bici havia resistit els dos primers vols. Justament vaig arribar l'endema de la celebracio del trente aniversari de l'arribada de l'Iman Khomeini a Teheran, que va significar el comensament de la revolucio islamica al pais. Va ser curios veure un aeroport enorme i nou sense tota la parafernalia de propaganda comercial que normalment es veu als aeroports occidentals. En canvi hi havia certa parafernalia religiosa, pero tot molt sobri.

Els tramits d'entrada van ser forsa agils i el seguent objectiu era localitzar un mitja de transport per cobrir els mes de 30km fins al segon aeroport, on sortia el vol a Kerman. Finalment va ser bastant facil trobar un taxi que em va portar directament a l'altre aeroport. La bici la va posar a sobre el cotxe lligada amb una corda, pero va comensar a ploure (si, si plovent a l'Iran...) i vaig patir tot el viatge per si la caixa resistiria.

Ja a l'altre aeroport, despres que el taxista fes l'agost amb mi, vaig veure que mes o menys havia aguantat. La seguent prova, localitzar el meu vol a Kerman i poder facturar la bici. Despres de voltar una mica i constar que no seria facil localitzar-lo sense coneixement del seu alfabet, vaig preguntar a algu que semblava d'informacio (la i d'informacio es internacional). Localitzat el mostrador, em va tocar batallar una mica amb el noi de facturacio, que va estar a punt d'enviar la meva bici a la terminal de carrega... finalment va entendre que la necessitava per tornar i vaig poder, previ pagament de 40000 riads (= 3 Euros i pico), facturarla. Un cop passat els controls, va resultar una mica caotic la zona d'embarcament ja que moltes de les portes no estaven amb les tipiques pantalles on posa el desti, sino que de cop apareixia un home amb un cartell amb el desti.

Aquest ultim vol va ser forsa tranquil i el que mes em va sorpendre va ser veure les asafates de vol amb l'uniforme que evidentment incloia el mocador per tapar els cabells. L'arribada a Kerman va ser forsa placida i l'alegria de retrobarme amb el matt va ser gran.

El seguent va ser comensar a muntar la bici, ja que el matt m'havia vingut a recollir amb la seva... Quin millor lloc que a la porta del Kerman International (?) Airport? Doncs alla mateix que ens hi vam posar. Despres de ben be una hora de muntar la bici i improvitzar la carrega de les alforges, ja estavem apunt per fer els 10 km fins a l'hotel.

Muntant la bici a la porta de l'aeroport...

L'International Kerman Airport (amb l'entrada separada per homesi dones, no per sortides arrivades...)

ja a punt per la marxa

La resta del dia la vam passar descansant, coneixent el seu amic Ali i visitant el basar i algun altre lloc, pero jo estava tant cansat despres de tantes hores sense dormir que no vaig poder fer gran cosa, avui, despres de dormir bastant i algun que altre entrebanc (ha fet una nit amb molt de vent i amb un cop de vent s'ha trencat el vidre de la porta de l'habitacio a mitjanit... amb l'espectacle que ha suposat per la gent d'alla) aquest mati ens hem dedicat a fer una posta a punt de la bici i per la tarda hem estat visitant la mesquita, i un lloc elevat des d'on hem pogut veure la ciutat.

La Jame mesquita o mesquita del divendres

vistes de la ciutat

El matt i l'Ali

La veritat pero es que fa bastant fred quan no toca el sol. La ciutat es austera, pero hi ha reminicencies de com devia ser a l'epoca de la ruta de la seda, especialment al basar i els voltants. Esta sitauda en un altipla enorme i es a 1700m d'alsada, cosa que sorpren, perque l'unic que es veu es planicie i muntanyes encara mes altes. La idea escomensar a fer ruta en un parell de dies i dema el dedicarem a preparar el menjar i demes coses per marxar. Seguent objectiu, Yazd.